CONECTANDO QUE ES GERUNDIO

Living Labs: CATlab

La antes llamada "innovación desde los usuarios"  tiene otro nombre: "living lab". De hecho, es otra cosa. Sigue habiendo usuarios pero con otro papel, más activo y central.

Para una pista sobre el concepto, Esteve Almirall escribió un pequeño resumen (descargable aquí en .pdf).

La idea procede de Bill Mitchell (MIT), transfigurada por la experiencia escandinava de empresas como Nokia. Y por el impulso de la presidencia europea de la Unión, que dió soporte a la creación de la red europea de Living Labs Abiertos.

Básicamente: la innovación desde los usuarios no se consigue trayéndolos a la empresa o al laboratorio de usabilidad. Ni al focus group. Tampoco observándolos. Se trata de que hagan evolucionar y modificar los productos/tecnologías en su contexto diario.

Hay diversas iniciativas en marcha en España, como el Living Lab de Granada, especializado en salud. El gobierno catalán puso de largo este lunes la iniciativa Catlab de promoción de los "Living Labs" catalanes.
Lo twiteé de forma agotadora (vía móvil, dado que el WiFi abierto del Auditorio del CCCB se "muere" cuando cierran la puerta de la sala).

Aquí tenéis la presentación oficial:

| View | Upload your own

Algunas observaciones:

1. La iniciativa de articular Living Labs bajo una misma etiqueta puede ser operativa a nivel europeo y generar un efecto marca importante. Crítico: dejar el sistema evolucione y no controlarlo desde la administración. En parte, es lo que parece que va a ser. Que dure.
2. El presupuesto para hacerlo está muy por debajo de los presupuestos individuales de los Living Labs europeos de éxito, como el de Amsterdam (100 000 euros/año aquí para todas las semillas de Living Labs catalanes, frente a 400 000/año por cada Living Lab europeo). Que suba. Y que suba como suben los presupuestos delos Living Labs europeos: por proyectos consorciados con empresa, no por subvención pública.
3. Lo más potente de la reunión fue la presentación de Bror Salmelin, European Comission, Information Society and Media (aquí, su Currículum en .pdf). Dio el marco conceptual y remarcó que las estrategias para Europa ante el empuje tradicional de USA y Japón y el no tan tradicional de India y China sólo puede centrarse en activar la innovación en base al conocimiento. Para ello, hay que abrirse, gestionar redes, crear un "common de conocimiento" y que los ciudadanos no sean considerados usuarios sino co-creadores de nuevo conocimiento y nuevas posibilidades. Hablo de "PPPP" (Public Private People Partnership) para indicar el papel fundamental de los ciudadanos. Remarcó que los Living Labs con éxito son los que aprovechan las fortalezas locales y conectan con el talento global, saltándose las fronteras. Me dejó pensando en qué fortalezas había en BCN o Catalunya. Y en la capacidad de acción de sus personas fuera de los ámbitos empresariales y de la administración pública...
4. Es evidente que las polítícas industriales tanto a nivel autonómico como estatal tienen una oportunidad de reinventarse desde una visión de la innovación que viene de lo abierto y de internet. ¿Podrán hacer algo las direcciones generales y consejerías de la sociedad de la información que hasta ahora estaban en el discurso "asistencial" de la Brecha Digital?. ¿Veremos enfrentamientos por algo más que los presupuestos?.
5. El concepto de Living Labs y Organización e Innovación Abiertas nos ha resultado, hasta ahora, muy difícil de vender pero la sala estaba llena. Parece que esto de que Nokia y la Unión Europea den la bendición a este concepto, atrae y abre muchas mentes que hasta ahora negaban la utilidad de este enfoque. ¿Serán mentes abiertas o serán mentes de subvención?.
6. La sala estaba llena de los de siempre (¿punto 3?). Y faltaban, a mi parecer, comunidades de ciudadanos (Citilab todavía no ha abierto ;-)). ¿Vamos a caer en lo de siempre?. Espero que no.

Ciudades ligeramente conectadas

Hector Milla me pasa el anuncio de una reunión promovida por el Ayuntamiento de Viladecans y en la que él colabora desde hace tiempo.

Se trata de las "Ip Cities", las ciudades que apuestan por fórmulas imaginativas en esto de conseguir que llegue a cada ciudadano la banda realmente ancha.

Se podrán ver experiencias de lugares donde la fibra llega a casa o donde los ciudadanos cooperativamente crean y administran sus propias redes de altas prestaciones ante al inoperancia de otros actores.

Seguro que surgen debates interesantes.

Innovació: la Barcelona real vs. Caspalona

Quan era Vicedegà d'Innovació i Relació amb Empreses a la meva estimada Facultat d'Informàtica de Barcelona, vaig assistir a esdeveniments i més esdeveniments de networking entre innovadors fins a quedar esgotat. Però em va sobrar esma de reflexionar sobre l'experiència.

En vaig treure unes quantes observacions:

La proporció de veritables innovadors presents a l'esdeveniment és inversament proporcional al nombre de corbates. Idem, grau d'emprenedors. La quantitat de subvencionats agraïts presents és directament proporcional al nombre d'esponsors institucionals de l'esdeveniment, que, un altre cop, és proporcional al nombre de corbates. El grau d'aprenentatge que té lloc a l'esdeveniment tendeix a zero. El networking es realitza preferentment entre aquells que es coneixen dels vells temps dels Jesuïtes, els Escolapis, els Maristes, les assemblees de facultat o les reunions de partit (del partit que sigui). Pels qui organitzen aquests actes el concepte "societat civil" equival a "gent que no treballa a l'Administració", preferentment (a) administradors d'empreses grans i (b) membres de famílies de "les de sempre". Opinen que l'Administració ha de liderar els canvis en el sistema d'innovació, canvis que ells marcaran amb la seva influència. El risc de les empreses "innovadores" serà distribuït entre tots els ciutadans. Barcelona es redueix a Barcelona: l'àrea metropolitana és "Terra Circundans Incognita". Per definició, allà no hi ha ni societat civil, ni emprenedors, ni innovadors. Pensen en termes d'infrastructures clàssiques, no entenen internet ni com a infrastructura ni com a plataforma/mitjà d'innovació i confien en la "transferència de tecnologia", els "centres tecnològics", els "parcs tecnològics" i els "districtes tecnològics". El concepte "xarxa" es convenient per ésser citat al respecte, confereix "modernor". L'Open Source és una referència políticament correcta però no té res a veure amb Empresa Oberta, Administració Oberta, Universitat Oberta, Cultura Oberta, Societat Oberta i Política Oberta.

 

Per a mí això està començant a dibuixar la part menys interessant de Barcelona, diguem-ne, la Caspalona. Per tant, ja fa temps que cerco desesperadament esdeveniments de caire diferent, siguin Beers & Blogs, Kedades, desconferències, coworkings, foo camps o el que sigui. I exploro per trobar-ne més. A tot arreu. Potser m'animo i n'organitzo un altre!.

Una ullada al Twiter(where) i la freqüentació d'aguns d'aquests (des)esdeveniments em permet començar a observar que:

       

Hi ha molta vida fora de Barcelona (un està temptat de dir que hi ha més vida fora que dins). Les connexions dels innovadors parteixen de Manresa, Sant Cugat, Mataró, Cornellà, Girona,  Vic, Méxic DF, Silicon Valley i més enllà i es dupliquen i tripliquen a la xarxa. El futur està a la perifèria i a la xarxa de ciutats mitjanes  Barcelona "central" és un entorn massa mediàtic, controlat i car per segons quines innovacions tant empresarials com socials. Els emprenedors i innovadors no sempre tenen títol universitari (com els xavals d'EyeOs). Els que en tenen i porten algun Erasmus o postdoc a les esquenes tenen dubtes de si Barcelona es una opció per desenvolupar la seva carrera professional o empresarial. Estarien encantats de poder dividir-se la vida entre aquesta ciutat i algun lloc potent a l'estranger. Molts ja ho fan. Molts innovadors són d'origen més que multicultural (com -vídeo- Dídac Lee, taiwanès de Figueres,   figuerenc de Taiwan o figuerenc a seques). El grau d'aprenentatge que emergeix a cada trobada és alt. Hi ha un fotimer de gent fent coses més que interessants i connectant amb mig món. Diria, que molt més interessants que les que expliquen a les reunions de networking de la Barcelona Oficial. Davant de les fonts de finançament "de casa" no mostren grans fidelitats. Busquen finançament privat (família o estranger) i d'institucions financeres més àgils o que consideren que donar suport (àgil) als emprenedors també és fer "obra social" (Caja Navarra, per exemple). Passen dels gurús oficials. Als seus esdeveniments hi ha molt més soroll, més dones innovadores i emprenedores, més estrangers radicats aquí i més cervesa que als dels innovadors oficials. Per això em preocupa el format dels llocs on em conviden... serà suficientment actiu i ineractiu?. Aprendré poc o aprendré molt?. Hi haurà cervesa?. ;-) El networking es realitza amb companys de xarxa i a la xarxa tant com a l'esdeveniment. Com a máxim amb companys de l"insti" (públic). Passen de la "societat civil oficial": estan formant la nova societat civil (digital). L'Open Source és la seva estratègia de negoci i la seva metàfora  d'Innovació Oberta, Empresa Oberta, Administració Oberta, Cultura Oberta, Política Oberta i Societat Oberta.

Com sempre, m'expresso amb contundència sabuda i buscada. Matissos i excepcions n'hi han. Però crec que pesqueu el que vull dir, oi?. ;-)

Productividad postvacacional

Arrastrándome después de un mes y medio de trabajo intenso en NYC y unas vacaciones entrecortadas, reúno energías para filtrar todo el correo, incluído el de papel.

Una perlita oculta en la contraportada del boletín  "European Innovation": la variación anual de la productividad por cada uno de los países que forman los Quince. Adivina, adivinanza...

El resto de la publicación, aquí.  Por hoy, ya he posteado muchísimo. Me voy a descansar. ;-)