Creative Cities

14/11/07

Ciudades ligeramente conectadas

Hector Milla me pasa el anuncio de una reunión promovida por el Ayuntamiento de Viladecans y en la que él colabora desde hace tiempo.

Se trata de las "Ip Cities", las ciudades que apuestan por fórmulas imaginativas en esto de conseguir que llegue a cada ciudadano la banda realmente ancha.

Se podrán ver experiencias de lugares donde la fibra llega a casa o donde los ciudadanos cooperativamente crean y administran sus propias redes de altas prestaciones ante al inoperancia de otros actores.

Seguro que surgen debates interesantes.Ipcities

05/11/07

Innovació: la Barcelona real vs. Caspalona

Quan era Vicedegà d'Innovació i Relació amb Empreses a la meva estimada Facultat d'Informàtica de Barcelona, vaig assistir a esdeveniments i més esdeveniments de networking entre innovadors fins a quedar esgotat. Però em va sobrar esma de reflexionar sobre l'experiència.

En vaig treure unes quantes observacions:

Goodellasposter_3
  1. La proporció de veritables innovadors presents a l'esdeveniment és inversament proporcional al nombre de corbates.
  2. Idem, grau d'emprenedors.
  3. La quantitat de subvencionats agraïts presents és directament proporcional al nombre d'esponsors institucionals de l'esdeveniment, que, un altre cop, és proporcional al nombre de corbates.
  4. El grau d'aprenentatge que té lloc a l'esdeveniment tendeix a zero.
  5. El networking es realitza preferentment entre aquells que es coneixen dels vells temps dels Jesuïtes, els Escolapis, els Maristes, les assemblees de facultat o les reunions de partit (del partit que sigui).
  6. Pels qui organitzen aquests actes el concepte "societat civil" equival a "gent que no treballa a l'Administració", preferentment (a) administradors d'empreses grans i (b) membres de famílies de "les de sempre".
  7. Opinen que l'Administració ha de liderar els canvis en el sistema d'innovació, canvis que ells marcaran amb la seva influència. El risc de les empreses "innovadores" serà distribuït entre tots els ciutadans.
  8. Barcelona es redueix a Barcelona: l'àrea metropolitana és "Terra Circundans Incognita". Per definició, allà no hi ha ni societat civil, ni emprenedors, ni innovadors.
  9. Pensen en termes d'infrastructures clàssiques, no entenen internet ni com a infrastructura ni com a plataforma/mitjà d'innovació i confien en la "transferència de tecnologia", els "centres tecnològics", els "parcs tecnològics" i els "districtes tecnològics". El concepte "xarxa" es convenient per ésser citat al respecte, confereix "modernor".
  10. L'Open Source és una referència políticament correcta però no té res a veure amb Empresa Oberta, Administració Oberta, Universitat Oberta, Cultura Oberta, Societat Oberta i Política Oberta.
 

Per a mí això està començant a dibuixar la part menys interessant de Barcelona, diguem-ne, la Caspalona. Per tant, ja fa temps que cerco desesperadament esdeveniments de caire diferent, siguin Beers & Blogs, Kedades, desconferències, coworkings, foo camps o el que sigui. I exploro per trobar-ne més. A tot arreu. Potser m'animo i n'organitzo un altre!.

Una ullada al Twiter(where) i la freqüentació d'aguns d'aquests (des)esdeveniments em permet començar a observar que:

       
Beerballon 
  1. Hi ha molta vida fora de Barcelona (un està temptat de dir que hi ha més vida fora que dins). Les connexions dels innovadors parteixen de Manresa, Sant Cugat, Mataró, Cornellà, Girona,  Vic, Méxic DF, Silicon Valley i més enllà i es dupliquen i tripliquen a la xarxa. El futur està a la perifèria i a la xarxa de ciutats mitjanes  Barcelona "central" és un entorn massa mediàtic, controlat i car per segons quines innovacions tant empresarials com socials.
  2. Els emprenedors i innovadors no sempre tenen títol universitari (com els xavals d'EyeOs). Els que en tenen i porten algun Erasmus o postdoc a les esquenes tenen dubtes de si Barcelona es una opció per desenvolupar la seva carrera professional o empresarial. Estarien encantats de poder dividir-se la vida entre aquesta ciutat i algun lloc potent a l'estranger. Molts ja ho fan. Molts innovadors són d'origen més que multicultural (com -vídeo- Dídac Lee, taiwanès de Figueres,   figuerenc de Taiwan o figuerenc a seques).
  3. El grau d'aprenentatge que emergeix a cada trobada és alt.
  4. Hi ha un fotimer de gent fent coses més que interessants i connectant amb mig món. Diria, que molt més interessants que les que expliquen a les reunions de networking de la Barcelona Oficial.
  5. Davant de les fonts de finançament "de casa" no mostren grans fidelitats. Busquen finançament privat (família o estranger) i d'institucions financeres més àgils o que consideren que donar suport (àgil) als emprenedors també és fer "obra social" (Caja Navarra, per exemple).
  6. Passen dels gurús oficials.
  7. Als seus esdeveniments hi ha molt més soroll, més dones innovadores i emprenedores, més estrangers radicats aquí i més cervesa que als dels innovadors oficials. Per això em preocupa el format dels llocs on em conviden... serà suficientment actiu i ineractiu?. Aprendré poc o aprendré molt?. Hi haurà cervesa?. ;-)
  8. El networking es realitza amb companys de xarxa i a la xarxa tant com a l'esdeveniment. Com a máxim amb companys de l"insti" (públic).
  9. Passen de la "societat civil oficial": estan formant la nova societat civil (digital).
  10. L'Open Source és la seva estratègia de negoci i la seva metàfora  d'Innovació Oberta, Empresa Oberta, Administració Oberta, Cultura Oberta, Política Oberta i Societat Oberta.

Com sempre, m'expresso amb contundència sabuda i buscada. Matissos i excepcions n'hi han. Però crec que pesqueu el que vull dir, oi?. ;-)

20/06/07

Coherencia en organizaciones complejas... y en las complicadas

Me encuentro con iniciativas bienintencionadas en organizaciones en proceso de cambio - o que dicen que quieren cambiar. En particular, me llaman la atención las que integran la idea de la autonomía... a medias, Cuando esto ocurre, en vez de una organización compleja, sólo seguimos teniendo una organización complicada. Es fácil detectar algunos síntomas. Casi siempre, la dirección recurre a la comunicación dirigista rica en slóganes sobre visión, valores, y misión remachados por esfuerzos propagandísticos -a veces de gran calidad y coste- hacia adentro y hacia afuera.  Intenta "visualizar" por todas partes lo bien que se hace todo, cómo estamos por los objetivos, cómo nos comprometemos con nuestra comunidad, etc. Para abandonar el control y el micromanagement tienden a olvidarse del seguimiento de los aspectos críticos, no siempre medibles. Por desgracia, una cosa es visualizar vía publicidad y otra a través de la acción coherente pero autónoma de todos y cada uno de los miembros de la organización. Y una cosa es no controlar y otra saber promover la responsabilidad individual y de cada grupo de trabajo.

Un ejemplo. Mi barrio está perdido entre las laderas de Collserola, lejos del centro "cool" de Barcelona, y en fuerte pendiente. Supongo que por pura imposibilidad física para localizar lugares donde fijar los contenedores correspondientes, ha costado desplegar la recogida selectiva de residuos. Pero todo va llegando. Ayer, sin ir más lejos, alguien en nombre del Ayuntamiento de Barcelona empezó a repartir unos sacos que contenían bolsas de reciclaje de diversos colores y funciones. La intención es que los vecinos vayamos cogiendo práctica en esto de separar residuos para reciclar. Me parece muy, muy bien.

Bossareciclatge_2

Pero, y de ahí viene mi preocupación por la coherencia, fueran quienes fueran los repartidores... -espero que de forma atónoma y no por protocolo de trabajo- decidieron abandonar junto a mi puerta la caja de cartón que había contenido las cincuenta bolsas que repartieron en mi calle, a unos ciento cincuenta metros del primer contenedor (clásico) de basura y a unos quinientos del primer "reciclante" más próximo. ¿Acción coherente con la visión, misión y valores asociados al reciclaje y la sostenibilidad urbana?.

Caixa_2 Detallcaixa_3

¿Es esto una anécdocta o un síntoma de hasta qué punto el equipo de trabajadores de BCNeta, o de la empresa "outsourceada" que fuera, integraba los valores, visión y misión de esta iniciativa? ¿Es posible ser autónomanente responsable cuando formas parte de una empresa "outsourceada" y véte a saber tú en qué condiciones de trabajo? ¿Es el "outsourcing" una buena forma de crear grupos de trabajo autónomos de acción coherente? ¿Basta con medir el número de bolsas repartidas o hay que guiarse por otro tipo de sensibilidades, cuidados, y valoraciones más cualitativas?. Si la autonomía responsable surge cuando no hay control... ¿qué se debe hacer para reconducir estas incongruencias sin romper los delicados mecanismos de las organizaciones complejas?. Por cierto ¿machacar la visión, misión y valores sirve para generar autonomía responsable? ¿Y para crear comunidad entre los "antes conocidos como usuarios y clientes" y, en este caso, entre los "antes conocidos como" conciudadanos y convencinos?.

Item más, he pasado un rato muy entretenido en la web del Ayuntamiento de Barcelona, dudando dónde demonios informar de la alta coherencia de esta acción. Sigo sin decidirme después de dos horas y media de búsqueda. Me quedo con la idea de que el Ayuntamiento es una organización complicada bastante lejos de las organizaciones abiertas o de las tecnologías 2.0. Eso sí, agradezco sus esfuerzos por fomentar el reciclaje. Y lo digo sin ninguna ironía.

20/03/07

Civisme: control versus guerrilla

L'altre dia, en una sessió sobre "Xarxes i participació ciutadana" al màster d'e-govern a la UPF vàrem estar explorant què significa realment articular una xarxa. Una de les precaucions que cal remarcar, sobretot  a la nostra Administració, és que les xarxes no es dissenyen sinó que es cultiven. Poca planificació, poca centralització, poca comissió, poc consens i molt feeback. Val la pena tenir en compte el decàleg (+ 2) de la participació ciutadana d'Alberto Ortiz de Zárate (Oficina per la Modernització del Govern Basc), que acaba en un "es peligroso pasar la mera manipulación como participación". No va dirigit a fer xarxes estrictament però sí que hi ha uns quants consells que van directe a l'objectiu d'aconseguir una xarxa de participació efectiva.

Deixant de banda administracions amb "mala fe participativa", el que sí és cert és que molts intents benintencionats de crear xarxes mixtes ciutadans-administració acaben per no funcionar. Un motiu és que no es canvia la part de l'Administració corresponent per a actuar segons les expectatives dels qui entren a formar part de la xarxa i coneixent les dinàmiques de les xarxes. Així, un participant del màster, em va donar un exemple de la xarxa ciutadana pel civisme de Barcelona que persegueix involucrar als ciutadans en la propagació de les conductes civíques: s'hi va registrar però va trigar tres setmanes en rebre un educat e-mail agraïnt-li la seva participació. I fins ara.

Mimobogota
L'altre motiu és que no es té "lògica de xarxes". Les xarxes humanes no són una autopista, ni es creen igual.

La forma real de crear xarxes  és el no-disseny. És a dir,  fer crèixer les xarxes o les conductes que són desitjables a base de repartir virus, d'escoltar i d'actuar. Un exemple  serien les iniciatives del polèmic i colorista alcalde de Bogotà, Antanas Mockus, que va utilitzar tot un exèrcit de mims i actors al carrer que gesticulaven insistentment cada cop que algú se saltava alguna norma de tràfic: aviat molta gent, sense mims ni polícies davant, repetia els mateixos gestos cada cop que un veí era incívic. L'efecte d'imitació i la propagació pròpia de les xarxes socials van anar aconseguint la resta.

Això, és clar, obliga a tenir molt clar per part dels responsables de l'administració, com funcionen les xarxes i, en general, sistemes complexos formats per elements autònoms (com els ciutadans d'una ciutat):  s'ha de lliurar una bona part del poder i la decisió a la propagació de microconductes. Però és clar, per fer-ho s'ha d'estar disposat a llençar per la finestra uns quants conceptes arrelats als gens dels nostres administradors: planificació estratègica, grups de discussió, consens, participació per creixement de comissions, enginyeria social que es poden resumir en "el ciutadà no en sap prou" o l'administració com a classe il.lustrada i vanguàrdia de la societat. S'ha d'estar disposat a oblidar-se de tot això, a escoltar i a inventar noves coses si les intervencions no funcionen. Una mentalitat més de creatiu, de científic que revisa les seves hipòtesis, de jardiner, abans que d'administrador i planificador que vol salvar el seu plà en contra de tota evidència.

Una ciutat és un sistema viu, moltes vegades caòtic però capaç d'articular conductes i xarxes eficients sense "planificació centralitzada" o, la seva denominació per a la galeria, "planificació democrática". (Juan Freire recull uns quants videos de tràfic autoorganitzat així com les experiències holandeses de no tenir semàfors: sembla que la gent es ben capaç de resoldre's la vida. Agafeu-vos com una metàfora d'una possibilitat més).

Mi foto

Categorías

junio 2008

dom lun mar mié jue vie sáb
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30          
Blog powered by TypePad