CONECTANDO QUE ES GERUNDIO

Diagnosticar para tratar los sintomas

Hace un par de semanas me traicioné a mí mismo y transigí en aceptar la invitación a uno de esos eventos  a lo que juré no volver. Aguanté poco, eso sí: me fuí bastante antes de que terminara la sesión. Cuál fuera el acto ahora mismo tampoco tiene importancia.

Uno de los participantes me sirvió en bandeja un ejemplo de lo que mi amiga María Sanchez llama "tratar los síntomas". Vaya, así lo creo. Lo comparto a ver si es un buen ejemplo o por si tenéis experiencias similares.

Situación: se hablaba de la necesidad de retener talento en Barcelona.   Un responsable del ámbito de la investigación académica leía powerpoints cargaditos de letras.

(la transcripción no es literal: no lo grabé y mi memoria llega hasta donde llega)

Responsable y síntoma: "Hemos detectado un problema muy preocupante para alcanzar el objetivo de retener el talento de investigadores jóvenes en Barcelona. En efecto, a la mayoría de investigadores jóvenes extranjeros que inician su carrera aquí no les podemos dar unos grandes sueldos. Típicamente cobran entre 800 y 1000 euros. ¿Cuál es el problema? Pues que muchos de ellos ya tienen familias y las condiciones que nos marca la ley para el reagrupamiento familiar prescriben que los ingresos del cabeza de familia deben ser superiores a las cantidades que les pagamos como sueldo. Por tanto, no pueden traerse  legalmente a sus familias y esto es un gran handicap para estabilizarlos y mantenerlos aquí como talento residente y con futuro.

Responsable y tratamiento: "¿Qué hemos hecho?. Pues nos hemos movido para solventar esta anomalía legal. Estamos en conversaciones con los responsables dle ministerio correspondiente para asegurar que podemos rebajar las exigencias de sueldo para el reagrupamiento familiar, al menos, por lo que hace a los perfiles científicos. Estamos avanzando en esta dirección". 

¿Cómo lo véis? ¿Es la ley que regula el reagrupamiento la causa a tratar?

Innovació: la Barcelona real vs. Caspalona

Quan era Vicedegà d'Innovació i Relació amb Empreses a la meva estimada Facultat d'Informàtica de Barcelona, vaig assistir a esdeveniments i més esdeveniments de networking entre innovadors fins a quedar esgotat. Però em va sobrar esma de reflexionar sobre l'experiència.

En vaig treure unes quantes observacions:

La proporció de veritables innovadors presents a l'esdeveniment és inversament proporcional al nombre de corbates. Idem, grau d'emprenedors. La quantitat de subvencionats agraïts presents és directament proporcional al nombre d'esponsors institucionals de l'esdeveniment, que, un altre cop, és proporcional al nombre de corbates. El grau d'aprenentatge que té lloc a l'esdeveniment tendeix a zero. El networking es realitza preferentment entre aquells que es coneixen dels vells temps dels Jesuïtes, els Escolapis, els Maristes, les assemblees de facultat o les reunions de partit (del partit que sigui). Pels qui organitzen aquests actes el concepte "societat civil" equival a "gent que no treballa a l'Administració", preferentment (a) administradors d'empreses grans i (b) membres de famílies de "les de sempre". Opinen que l'Administració ha de liderar els canvis en el sistema d'innovació, canvis que ells marcaran amb la seva influència. El risc de les empreses "innovadores" serà distribuït entre tots els ciutadans. Barcelona es redueix a Barcelona: l'àrea metropolitana és "Terra Circundans Incognita". Per definició, allà no hi ha ni societat civil, ni emprenedors, ni innovadors. Pensen en termes d'infrastructures clàssiques, no entenen internet ni com a infrastructura ni com a plataforma/mitjà d'innovació i confien en la "transferència de tecnologia", els "centres tecnològics", els "parcs tecnològics" i els "districtes tecnològics". El concepte "xarxa" es convenient per ésser citat al respecte, confereix "modernor". L'Open Source és una referència políticament correcta però no té res a veure amb Empresa Oberta, Administració Oberta, Universitat Oberta, Cultura Oberta, Societat Oberta i Política Oberta.

 

Per a mí això està començant a dibuixar la part menys interessant de Barcelona, diguem-ne, la Caspalona. Per tant, ja fa temps que cerco desesperadament esdeveniments de caire diferent, siguin Beers & Blogs, Kedades, desconferències, coworkings, foo camps o el que sigui. I exploro per trobar-ne més. A tot arreu. Potser m'animo i n'organitzo un altre!.

Una ullada al Twiter(where) i la freqüentació d'aguns d'aquests (des)esdeveniments em permet començar a observar que:

       

Hi ha molta vida fora de Barcelona (un està temptat de dir que hi ha més vida fora que dins). Les connexions dels innovadors parteixen de Manresa, Sant Cugat, Mataró, Cornellà, Girona,  Vic, Méxic DF, Silicon Valley i més enllà i es dupliquen i tripliquen a la xarxa. El futur està a la perifèria i a la xarxa de ciutats mitjanes  Barcelona "central" és un entorn massa mediàtic, controlat i car per segons quines innovacions tant empresarials com socials. Els emprenedors i innovadors no sempre tenen títol universitari (com els xavals d'EyeOs). Els que en tenen i porten algun Erasmus o postdoc a les esquenes tenen dubtes de si Barcelona es una opció per desenvolupar la seva carrera professional o empresarial. Estarien encantats de poder dividir-se la vida entre aquesta ciutat i algun lloc potent a l'estranger. Molts ja ho fan. Molts innovadors són d'origen més que multicultural (com -vídeo- Dídac Lee, taiwanès de Figueres,   figuerenc de Taiwan o figuerenc a seques). El grau d'aprenentatge que emergeix a cada trobada és alt. Hi ha un fotimer de gent fent coses més que interessants i connectant amb mig món. Diria, que molt més interessants que les que expliquen a les reunions de networking de la Barcelona Oficial. Davant de les fonts de finançament "de casa" no mostren grans fidelitats. Busquen finançament privat (família o estranger) i d'institucions financeres més àgils o que consideren que donar suport (àgil) als emprenedors també és fer "obra social" (Caja Navarra, per exemple). Passen dels gurús oficials. Als seus esdeveniments hi ha molt més soroll, més dones innovadores i emprenedores, més estrangers radicats aquí i més cervesa que als dels innovadors oficials. Per això em preocupa el format dels llocs on em conviden... serà suficientment actiu i ineractiu?. Aprendré poc o aprendré molt?. Hi haurà cervesa?. ;-) El networking es realitza amb companys de xarxa i a la xarxa tant com a l'esdeveniment. Com a máxim amb companys de l"insti" (públic). Passen de la "societat civil oficial": estan formant la nova societat civil (digital). L'Open Source és la seva estratègia de negoci i la seva metàfora  d'Innovació Oberta, Empresa Oberta, Administració Oberta, Cultura Oberta, Política Oberta i Societat Oberta.

Com sempre, m'expresso amb contundència sabuda i buscada. Matissos i excepcions n'hi han. Però crec que pesqueu el que vull dir, oi?. ;-)