CONECTANDO QUE ES GERUNDIO

¿Una receta para el cambio de estructura económica?

Joan Torrent, profesor de la UOC, ha coordinado un estudio sobre las empresas catalanas y su aproximación tanto a internet como a la economía del conocimiento y la organización en red.

Algunos resultados rápidos:

• Las empresas organizadas en red tienen resultados empresariale superiores a las organizadas jerárquicamente (¨organizadas de forma tradicional¨ les llaman).
• Los empleados en empresas intensivas en uso de conocimiento, tecnología y organizadas en red, cobran un 35% más que la media.
• La tecnología, per se, no introduce todas estas mejoras... si no está acompañada de cambios organizativos hacia la empresa en red.

Hemos coincidido con Joan Torrent en foros y sé que es riguroso. Hay que agradecerle que, finalmente, alguien nos empiece a dar ¨hard evidence¨de que la empresa abierta, en red y dospuntocero tiene mucho sentido desde el punto de vista de la consecución de resultados empresariales.

Ahora sólo habrá que plantearse cómo vamos hacia una generalización de este tipo de empresas. ¿Imposible en según qué sectores? Veremos. En una reciente reunión con empresarios del sector del metal, echándole imaginación y conocimiento, encontramos vías para un futuro esplendoroso... en el mundo de la moda. ¿Raro? No: conocimiento y pensamiento de diseño. Neurona, vamos.

La pregunta es qué hay que tocar en educación para llegar a ese punto  (¿pensamiento de diseño como nueva articulación de aprendizajes?) y qué plan B habrá que imaginar para cuando ser una empresa en red, dos punto cero y de conocimiento no sea, per se, una ventaja. Aunque para esto último me parece que todavía falta un poquito.

El monográfico entero aqui (Revista UOC Papers, online).

Cita del domingo: Una idea por sí sola no es nada

Vale, ya lo sé, es martes. Pero a efectos de citar lo citable, como si fuera domingo, que es el día que me reservo para colgar citas habitualmente.

Aquí, un extracto de una entrevista al director de la Agencia Catalana de Inversiones en Tokyo, Akio Hayashiya. Aparece en La Contra de La Vanguardia de hoy, 15 de Abril .

Dedicada a los fans del copyright, las patentes, la propiedad intelectual y las "barreras de entrada por protección de conocimiento".

El periodista (Lluís Amiguet): Si no protegemos a los autores, pronto dejará de haber ideas.

El entrevistado (Akio Hayashiya): Sabemos que una idea por sí sola no es casi nada: todo el mundo tiene cada día... ¿Y qué? Las ideas se olvidan y se pierden si un equipo no las realiza y las mejora día a día con esfuerzo colectivo y continuidad.

Universitat, competitivitat i innovació oberta

Mentre aquí:

- els rectors es reuneixen per demanar més diners i canvi organitzatius,
- van a la grenya amb el Conseller
- continuem parlant de "transferència de tecnologia",
- el Conseller Huguet té una primera pinzellada de què és el 2.0
i la innovació oberta queda relegada a un projectet petitet (Catlab) dins la Secretaria de Societat de la Informació...

.... a València una sola universitat (UPV, que ja fa anys que té intercanvi amb MIT Medilab), amb l'excusa de celebrar el seu 40è anniversari, munta tota una conferència sobre la relació entre universitat, competitivitat i models d'innovació oberta i es porten de convidat a Henry Chessbrough, l'inventor (casi) del concepte Open Innovation.  O sigui, uns quants dies per pensar quin seria el paper de la universitat dins un entorn d'innovació distribuida, oberta i 2.0.

Reaccions caspaloniques: "No és més que una anècdota, és clar",  "una flor no fa estiu", "ja se sap, a València els hi agrada fer soroll", "Una conferència no és res", "Aquests, ja se sap, molt Calatrava, molt Copa Amèrica, però...", etc. etc. etc.

Sistemas de innovación nacionales desde el pensamiento de diseño

Dos interesantísimos posts de Juan Freire remarcan la importancia del pensamiento de diseño en la innovación y refieren iniciativas como la finlandesa de reunir a tres universidades distintas en un mismo esfuerzo para promover el pensamiento de diseño como base curricular y futuro de competitividad profesional, individual y nacional. Luego, se dedica a imaginar las trabas que semejante idea puede sufrir en nuestros lares.

Me ha recordado el ímprobo trabajo que suposo allá por 2003 desarrollar el informe "Vers una tecnocultura dínnovació: el complex universitat empresa societat a Catalunya¨. Coordiné el trabajo junto a Jordi Roma, Juan José Villanueva, Alberto Sanfeliu y entrevistamos a unas cincuenta personas relacionadas con la innovación tanto a nivel nacional como internacional.

En realidad era un ejercicio muy simple. Lo que hicimos fue lo siguiente:

• Justificar que el diseño es la actividad básica de las sociedades avanzadas, en especial la sociedad digital en red y remarcar cómo lo digital ha introducido nuevos conceptos y estrategias de diseño que están en la base de los cambios más recientes así como en la raíz del éxito -al menos económico- de las sociedades avanzadas de referencia. Partimos del trabajo en Tecnoculturas de Salvador Giner y Artur Serra, que van mucho más a fondo que Manuel Castells en identificar las operaciones básicas de esta nueva sociedad más allá de ver redes por todas partes.
• Caracterizar los sistemas de innovación avanzados y su relación con el pensamiento de diseño, en particular los que más éxito mostraban a partir de lo digital.
• Preguntarnos cómo le lucía el pelo a Catalunya. Mal, ya os lo podéis suponer.
• Proponer acciones para rearticular todo el sistema de innovación catalán. Algunas exactamente en la línea de las iniciativas finlandesas que refiere Juan en su post.

El informe circuló en versión "draft". Lo tienen unas 100 personalidades de las que cuentan en Catalunya. Desde la cúpula de Presidencia de la Generalitat de aquella época hasta otros rincones de "los que se mueven" por aquí.

Estuvo a punto de ser publicado por el CIDEM (Consejería de Industria). La decisión final sucumbió al frenesí de la época de cambios, remodelaciones, sustos o alegrías del primer gobierno del tripartito. Se puede descargar (en catalán) del website del Cercle pel Coneixement en .pdf. No tengo ni idea si acabaron publicándolo o no. Al menos el texto estaba revisado, compuesto, preparado para la imprenta y hasta con la portada diseñada.

La verdad es que llevaba tiempo pensando en revisarlo. Juan me ha dado el estimulo para ello.

Como no todo el mundo sabe catalan, iré publicando un resumen en castellano y en inglés de cada capítulo en este blog. Por dos motivos (no, tres):

• Para aprender más a partir de vuestros comentarios y revisar y actualizar contenidos, formatos y presentaciones. Igual acabaremos wikeando.
• Por si a alguien les sirven las ideas allí recogidas. Estoy pensando, por ejemplo, en Euskadi y su iniciativa Innobasque que ya tiene una versión 2.0 y allí son de hacer las cosas que les convencen. En Catalunya llevamos mucho tiempo hablando y diagnosticando pero haciendo,... menos.
  
• Por si vamos creando comunidad de la nueva sociedad civil (viejo post en Inseguras) e implementando el futuro paso a paso.

Living Labs: CATlab

La antes llamada "innovación desde los usuarios"  tiene otro nombre: "living lab". De hecho, es otra cosa. Sigue habiendo usuarios pero con otro papel, más activo y central.

Para una pista sobre el concepto, Esteve Almirall escribió un pequeño resumen (descargable aquí en .pdf).

La idea procede de Bill Mitchell (MIT), transfigurada por la experiencia escandinava de empresas como Nokia. Y por el impulso de la presidencia europea de la Unión, que dió soporte a la creación de la red europea de Living Labs Abiertos.

Básicamente: la innovación desde los usuarios no se consigue trayéndolos a la empresa o al laboratorio de usabilidad. Ni al focus group. Tampoco observándolos. Se trata de que hagan evolucionar y modificar los productos/tecnologías en su contexto diario.

Hay diversas iniciativas en marcha en España, como el Living Lab de Granada, especializado en salud. El gobierno catalán puso de largo este lunes la iniciativa Catlab de promoción de los "Living Labs" catalanes.
Lo twiteé de forma agotadora (vía móvil, dado que el WiFi abierto del Auditorio del CCCB se "muere" cuando cierran la puerta de la sala).

Aquí tenéis la presentación oficial:

| View | Upload your own

Algunas observaciones:

1. La iniciativa de articular Living Labs bajo una misma etiqueta puede ser operativa a nivel europeo y generar un efecto marca importante. Crítico: dejar el sistema evolucione y no controlarlo desde la administración. En parte, es lo que parece que va a ser. Que dure.
2. El presupuesto para hacerlo está muy por debajo de los presupuestos individuales de los Living Labs europeos de éxito, como el de Amsterdam (100 000 euros/año aquí para todas las semillas de Living Labs catalanes, frente a 400 000/año por cada Living Lab europeo). Que suba. Y que suba como suben los presupuestos delos Living Labs europeos: por proyectos consorciados con empresa, no por subvención pública.
3. Lo más potente de la reunión fue la presentación de Bror Salmelin, European Comission, Information Society and Media (aquí, su Currículum en .pdf). Dio el marco conceptual y remarcó que las estrategias para Europa ante el empuje tradicional de USA y Japón y el no tan tradicional de India y China sólo puede centrarse en activar la innovación en base al conocimiento. Para ello, hay que abrirse, gestionar redes, crear un "common de conocimiento" y que los ciudadanos no sean considerados usuarios sino co-creadores de nuevo conocimiento y nuevas posibilidades. Hablo de "PPPP" (Public Private People Partnership) para indicar el papel fundamental de los ciudadanos. Remarcó que los Living Labs con éxito son los que aprovechan las fortalezas locales y conectan con el talento global, saltándose las fronteras. Me dejó pensando en qué fortalezas había en BCN o Catalunya. Y en la capacidad de acción de sus personas fuera de los ámbitos empresariales y de la administración pública...
4. Es evidente que las polítícas industriales tanto a nivel autonómico como estatal tienen una oportunidad de reinventarse desde una visión de la innovación que viene de lo abierto y de internet. ¿Podrán hacer algo las direcciones generales y consejerías de la sociedad de la información que hasta ahora estaban en el discurso "asistencial" de la Brecha Digital?. ¿Veremos enfrentamientos por algo más que los presupuestos?.
5. El concepto de Living Labs y Organización e Innovación Abiertas nos ha resultado, hasta ahora, muy difícil de vender pero la sala estaba llena. Parece que esto de que Nokia y la Unión Europea den la bendición a este concepto, atrae y abre muchas mentes que hasta ahora negaban la utilidad de este enfoque. ¿Serán mentes abiertas o serán mentes de subvención?.
6. La sala estaba llena de los de siempre (¿punto 3?). Y faltaban, a mi parecer, comunidades de ciudadanos (Citilab todavía no ha abierto ;-)). ¿Vamos a caer en lo de siempre?. Espero que no.

¿Serà o no serà?. Apunts sobre la visió Caspalona del futur

 

       

Ho sento però seré del tot incorrecte. Agafeu aquestes ratlles amb humor. Potser una mica sarcàstic,  però humor al cap i al fi.

A veure. Avui s'ha presentat el llibre de Ramon Tremosa "Catalunya serà logística o no serà", en una d'aquestes reunions  victimistes-reivindicatives que són tan efectives per a ... alguna cosa. Reunions que sovintegen arrel del caos d'infraestructures i el regust no gaire dolç de la negociació de l'estatut.

CAVEAT: no he assistit a la magna presentació del llibre. Com ja sabeu, he desenvolupat una reacció somàtica adversa als esdeveniments "càspics".  Però rebo els butlletins de la plataforma Pro Aeroport Intercontinental  i conec la línia argumental per haver-me empassat un munt de reunions de "discussió estratègica" (és un dir) a diversos estaments de la nostra ciutat (BCN) i el nostre país (CAT).

Amb tots els respectes per la feina de recerca i docència del professor Tremosa (de molt nivell), crec que està, com tot el "pensament estratègic" de la Caspalona Oficial segrestat pel marc mental del segle XIX, quan el rebesavi dels actuals hereus "càspics" dominàven la terra (gràcies a una fantàstica política proteccionista del seu benvolgut Madrid, entre d'altres coses).

Aquest marc mental de pensament estratègic es caracteritza per:

1. Creure que les úniques infrastructures importants són les quatre de moviment d'àtoms i persones: autopistes, ferrovies, línies marítimes i línies aèries.
2. No entrar a valorar les infrastructures de moviment d'informació, coneixement i símbols: la quinta infrastructura, la digital. A Astúries tenen Operador Neutre i a Catalunya, que va proposar la idea, "no sabe, no contesta".
3. No valorar l'impacte del coneixement, la seva difusió i la seva aplicació com a actual veritable motor de l'economia.
4. No captar el valor de les xarxes d'innovació i coneixement, xarxes dinàmiques i virtuals de relacions entre actors diversos que han canviat gràcies a la infrastructura digital per excel.lència (Internet) i les noves formes de producció i de creació de valor que l'han acompanyat (everything 2.0). Això sí, tots fan servir el concepte "hub" que procedeix... de les xarxes de telecomunicacions. I xalen si poden parlar de clústers (que han canviat una mica com ja s'han adonat per d'altres llocs).
5. Buscar desesperadament un país model com a referència a imitar. En Tremosa parla ara de Flandes. Que jo recordi i des de l''època Pujol, com a països innnovadors ens hem enmirallat en: Suècia (Pujol), Holanda (Pujol), Finlàndia (Manuel Castells), Irlanda (Miquel Puig), Califòrnia (Barcelona Breakfast), Israel (mea culpa), Corea (darrerament se sent parlar d'ella), Clústers del Nord d'Itàlia (l'època dels famosos "quatre motors d'Europa") i unes quantes més. Això és més còmode que construir el nostre propi model. Fer-ho comportaria un terrible esforç: s'hauria de pensar (pensar de veritat no fer cut & paste), deliberar i posar-nos d'acord.
6. Creure que les infrastructures ja ho fan tot: i el sistema d'innovació, què? i el d'educació, què? i la "alfabetització digital", què? i el marc legal què?
7. Creure que, com els rebesavis vàren ser "innovadors" (comparats amb el Càceres de l'època, ho eren), continuem essent  innovadors. Mireu els indexos d'innovació regionals europeus i ja em direu. Els darrers TRES anys em passat del lloc 52 al 82. -.pdf- Devant nostre Navarra, País Basc i Madrid. Mireu Eslovènia... serà el nou model?.
8. Pensar que per haver-ho estat (relativament) tenim dret a que ens posin totes les condicions del món per tornar a ser-ho. El recurs fàcil és pensar que ens calen millors infrastructures i amb això ja innovarem. Doncs, em sembla que es tracta d'imaginar, pensar i posar a la pràctica. I pensar col.laborativament.
   
9. Reclamar xarxes d'infrastructures i no pensar en Catalunya com a país innovador en xarxa.
10. Confondre "pensament estratègic" amb "tertúlia entre amics".

Vaig començar a parlar d'aquest temes cap allà l'any 1999. Si teniu humor d'anar-vos a consultar a l'hemeroteca de La Vanguàrdia, hi trobareu dos articles meus: "Barcelona, tenemos un problema" ( i el tenim) i "Internet2: la quinta marcha" (jo també reclamava infrastructures... però de les altres!).

Ha plogut molt des de llavors, però em sento un altre cop a la primera casella del Joc de l'Oca i apunt de caure en "la mort". Sobretot perquè tenim un "pseudopensar estratègic" que ens deixa cecs davant les noves realitats econòmiques, col.laboratives, innovadores, digitals, globals, etc. etc. etc. Llàstima! Si almenys movent paquets i gent fos suficient!.

Per cert, què pensarà la "Caspalona People" de que a Saragossa enfoquin estratègicament la logística en col.laboració amb l'MIT?

Innovació: la Barcelona real vs. Caspalona

Quan era Vicedegà d'Innovació i Relació amb Empreses a la meva estimada Facultat d'Informàtica de Barcelona, vaig assistir a esdeveniments i més esdeveniments de networking entre innovadors fins a quedar esgotat. Però em va sobrar esma de reflexionar sobre l'experiència.

En vaig treure unes quantes observacions:

La proporció de veritables innovadors presents a l'esdeveniment és inversament proporcional al nombre de corbates. Idem, grau d'emprenedors. La quantitat de subvencionats agraïts presents és directament proporcional al nombre d'esponsors institucionals de l'esdeveniment, que, un altre cop, és proporcional al nombre de corbates. El grau d'aprenentatge que té lloc a l'esdeveniment tendeix a zero. El networking es realitza preferentment entre aquells que es coneixen dels vells temps dels Jesuïtes, els Escolapis, els Maristes, les assemblees de facultat o les reunions de partit (del partit que sigui). Pels qui organitzen aquests actes el concepte "societat civil" equival a "gent que no treballa a l'Administració", preferentment (a) administradors d'empreses grans i (b) membres de famílies de "les de sempre". Opinen que l'Administració ha de liderar els canvis en el sistema d'innovació, canvis que ells marcaran amb la seva influència. El risc de les empreses "innovadores" serà distribuït entre tots els ciutadans. Barcelona es redueix a Barcelona: l'àrea metropolitana és "Terra Circundans Incognita". Per definició, allà no hi ha ni societat civil, ni emprenedors, ni innovadors. Pensen en termes d'infrastructures clàssiques, no entenen internet ni com a infrastructura ni com a plataforma/mitjà d'innovació i confien en la "transferència de tecnologia", els "centres tecnològics", els "parcs tecnològics" i els "districtes tecnològics". El concepte "xarxa" es convenient per ésser citat al respecte, confereix "modernor". L'Open Source és una referència políticament correcta però no té res a veure amb Empresa Oberta, Administració Oberta, Universitat Oberta, Cultura Oberta, Societat Oberta i Política Oberta.

 

Per a mí això està començant a dibuixar la part menys interessant de Barcelona, diguem-ne, la Caspalona. Per tant, ja fa temps que cerco desesperadament esdeveniments de caire diferent, siguin Beers & Blogs, Kedades, desconferències, coworkings, foo camps o el que sigui. I exploro per trobar-ne més. A tot arreu. Potser m'animo i n'organitzo un altre!.

Una ullada al Twiter(where) i la freqüentació d'aguns d'aquests (des)esdeveniments em permet començar a observar que:

       

Hi ha molta vida fora de Barcelona (un està temptat de dir que hi ha més vida fora que dins). Les connexions dels innovadors parteixen de Manresa, Sant Cugat, Mataró, Cornellà, Girona,  Vic, Méxic DF, Silicon Valley i més enllà i es dupliquen i tripliquen a la xarxa. El futur està a la perifèria i a la xarxa de ciutats mitjanes  Barcelona "central" és un entorn massa mediàtic, controlat i car per segons quines innovacions tant empresarials com socials. Els emprenedors i innovadors no sempre tenen títol universitari (com els xavals d'EyeOs). Els que en tenen i porten algun Erasmus o postdoc a les esquenes tenen dubtes de si Barcelona es una opció per desenvolupar la seva carrera professional o empresarial. Estarien encantats de poder dividir-se la vida entre aquesta ciutat i algun lloc potent a l'estranger. Molts ja ho fan. Molts innovadors són d'origen més que multicultural (com -vídeo- Dídac Lee, taiwanès de Figueres,   figuerenc de Taiwan o figuerenc a seques). El grau d'aprenentatge que emergeix a cada trobada és alt. Hi ha un fotimer de gent fent coses més que interessants i connectant amb mig món. Diria, que molt més interessants que les que expliquen a les reunions de networking de la Barcelona Oficial. Davant de les fonts de finançament "de casa" no mostren grans fidelitats. Busquen finançament privat (família o estranger) i d'institucions financeres més àgils o que consideren que donar suport (àgil) als emprenedors també és fer "obra social" (Caja Navarra, per exemple). Passen dels gurús oficials. Als seus esdeveniments hi ha molt més soroll, més dones innovadores i emprenedores, més estrangers radicats aquí i més cervesa que als dels innovadors oficials. Per això em preocupa el format dels llocs on em conviden... serà suficientment actiu i ineractiu?. Aprendré poc o aprendré molt?. Hi haurà cervesa?. ;-) El networking es realitza amb companys de xarxa i a la xarxa tant com a l'esdeveniment. Com a máxim amb companys de l"insti" (públic). Passen de la "societat civil oficial": estan formant la nova societat civil (digital). L'Open Source és la seva estratègia de negoci i la seva metàfora  d'Innovació Oberta, Empresa Oberta, Administració Oberta, Cultura Oberta, Política Oberta i Societat Oberta.

Com sempre, m'expresso amb contundència sabuda i buscada. Matissos i excepcions n'hi han. Però crec que pesqueu el que vull dir, oi?. ;-)

Diada en positiu, tecnologia i ironia

Avui és dia de solemnitats i, a més, la Diada s'ha carregat d'una significació especial perquè sembla que estem en un "turning point". O estic molt equivocat o els darrers terrabastalls ens han fet un gran favor.

M'explico.

Tot i que la visió que s'imposa des dels mitjans és que els catalans "estem emprenyats" (i és per estar-ho!) sóc optimista per Catalunya.  No pas perquè pensi que vagi a "funcionar millor" els propers sis mesos sinó precisament perquè estant caient les vaques sagrades; es desvetllen enganys històrics; certs personatges  van agafant la dimensió que realment tenen  i, de cop, tot queda obert de nou. Hi ha una autèntica coctelera en marxa.

En realitat, tenim una oportunitat fenomenal de replantejar-nos-ho tot de dalt a baix i amb empenta.

Però no es posem massa solemnes que avui ha estat festa. Desenterrem vells vídeos per posar distància irònica sobre el país:

i trobem l'arrel cultural dels nostres problemes tecnològics ;-) (serà per això que el més engrescador potser és un llibre.. sobre la xarxa?)

Espero que la Diada hagi estat bona per vosaltres!