CONECTANDO QUE ES GERUNDIO

Universitat, competitivitat i innovació oberta

Mentre aquí:

- els rectors es reuneixen per demanar més diners i canvi organitzatius,
- van a la grenya amb el Conseller
- continuem parlant de "transferència de tecnologia",
- el Conseller Huguet té una primera pinzellada de què és el 2.0
i la innovació oberta queda relegada a un projectet petitet (Catlab) dins la Secretaria de Societat de la Informació...

.... a València una sola universitat (UPV, que ja fa anys que té intercanvi amb MIT Medilab), amb l'excusa de celebrar el seu 40è anniversari, munta tota una conferència sobre la relació entre universitat, competitivitat i models d'innovació oberta i es porten de convidat a Henry Chessbrough, l'inventor (casi) del concepte Open Innovation.  O sigui, uns quants dies per pensar quin seria el paper de la universitat dins un entorn d'innovació distribuida, oberta i 2.0.

Reaccions caspaloniques: "No és més que una anècdota, és clar",  "una flor no fa estiu", "ja se sap, a València els hi agrada fer soroll", "Una conferència no és res", "Aquests, ja se sap, molt Calatrava, molt Copa Amèrica, però...", etc. etc. etc.

¿Serà o no serà?. Apunts sobre la visió Caspalona del futur

 

       

Ho sento però seré del tot incorrecte. Agafeu aquestes ratlles amb humor. Potser una mica sarcàstic,  però humor al cap i al fi.

A veure. Avui s'ha presentat el llibre de Ramon Tremosa "Catalunya serà logística o no serà", en una d'aquestes reunions  victimistes-reivindicatives que són tan efectives per a ... alguna cosa. Reunions que sovintegen arrel del caos d'infraestructures i el regust no gaire dolç de la negociació de l'estatut.

CAVEAT: no he assistit a la magna presentació del llibre. Com ja sabeu, he desenvolupat una reacció somàtica adversa als esdeveniments "càspics".  Però rebo els butlletins de la plataforma Pro Aeroport Intercontinental  i conec la línia argumental per haver-me empassat un munt de reunions de "discussió estratègica" (és un dir) a diversos estaments de la nostra ciutat (BCN) i el nostre país (CAT).

Amb tots els respectes per la feina de recerca i docència del professor Tremosa (de molt nivell), crec que està, com tot el "pensament estratègic" de la Caspalona Oficial segrestat pel marc mental del segle XIX, quan el rebesavi dels actuals hereus "càspics" dominàven la terra (gràcies a una fantàstica política proteccionista del seu benvolgut Madrid, entre d'altres coses).

Aquest marc mental de pensament estratègic es caracteritza per:

1. Creure que les úniques infrastructures importants són les quatre de moviment d'àtoms i persones: autopistes, ferrovies, línies marítimes i línies aèries.
2. No entrar a valorar les infrastructures de moviment d'informació, coneixement i símbols: la quinta infrastructura, la digital. A Astúries tenen Operador Neutre i a Catalunya, que va proposar la idea, "no sabe, no contesta".
3. No valorar l'impacte del coneixement, la seva difusió i la seva aplicació com a actual veritable motor de l'economia.
4. No captar el valor de les xarxes d'innovació i coneixement, xarxes dinàmiques i virtuals de relacions entre actors diversos que han canviat gràcies a la infrastructura digital per excel.lència (Internet) i les noves formes de producció i de creació de valor que l'han acompanyat (everything 2.0). Això sí, tots fan servir el concepte "hub" que procedeix... de les xarxes de telecomunicacions. I xalen si poden parlar de clústers (que han canviat una mica com ja s'han adonat per d'altres llocs).
5. Buscar desesperadament un país model com a referència a imitar. En Tremosa parla ara de Flandes. Que jo recordi i des de l''època Pujol, com a països innnovadors ens hem enmirallat en: Suècia (Pujol), Holanda (Pujol), Finlàndia (Manuel Castells), Irlanda (Miquel Puig), Califòrnia (Barcelona Breakfast), Israel (mea culpa), Corea (darrerament se sent parlar d'ella), Clústers del Nord d'Itàlia (l'època dels famosos "quatre motors d'Europa") i unes quantes més. Això és més còmode que construir el nostre propi model. Fer-ho comportaria un terrible esforç: s'hauria de pensar (pensar de veritat no fer cut & paste), deliberar i posar-nos d'acord.
6. Creure que les infrastructures ja ho fan tot: i el sistema d'innovació, què? i el d'educació, què? i la "alfabetització digital", què? i el marc legal què?
7. Creure que, com els rebesavis vàren ser "innovadors" (comparats amb el Càceres de l'època, ho eren), continuem essent  innovadors. Mireu els indexos d'innovació regionals europeus i ja em direu. Els darrers TRES anys em passat del lloc 52 al 82. -.pdf- Devant nostre Navarra, País Basc i Madrid. Mireu Eslovènia... serà el nou model?.
8. Pensar que per haver-ho estat (relativament) tenim dret a que ens posin totes les condicions del món per tornar a ser-ho. El recurs fàcil és pensar que ens calen millors infrastructures i amb això ja innovarem. Doncs, em sembla que es tracta d'imaginar, pensar i posar a la pràctica. I pensar col.laborativament.
   
9. Reclamar xarxes d'infrastructures i no pensar en Catalunya com a país innovador en xarxa.
10. Confondre "pensament estratègic" amb "tertúlia entre amics".

Vaig començar a parlar d'aquest temes cap allà l'any 1999. Si teniu humor d'anar-vos a consultar a l'hemeroteca de La Vanguàrdia, hi trobareu dos articles meus: "Barcelona, tenemos un problema" ( i el tenim) i "Internet2: la quinta marcha" (jo també reclamava infrastructures... però de les altres!).

Ha plogut molt des de llavors, però em sento un altre cop a la primera casella del Joc de l'Oca i apunt de caure en "la mort". Sobretot perquè tenim un "pseudopensar estratègic" que ens deixa cecs davant les noves realitats econòmiques, col.laboratives, innovadores, digitals, globals, etc. etc. etc. Llàstima! Si almenys movent paquets i gent fos suficient!.

Per cert, què pensarà la "Caspalona People" de que a Saragossa enfoquin estratègicament la logística en col.laboració amb l'MIT?

Innovació: la Barcelona real vs. Caspalona

Quan era Vicedegà d'Innovació i Relació amb Empreses a la meva estimada Facultat d'Informàtica de Barcelona, vaig assistir a esdeveniments i més esdeveniments de networking entre innovadors fins a quedar esgotat. Però em va sobrar esma de reflexionar sobre l'experiència.

En vaig treure unes quantes observacions:

La proporció de veritables innovadors presents a l'esdeveniment és inversament proporcional al nombre de corbates. Idem, grau d'emprenedors. La quantitat de subvencionats agraïts presents és directament proporcional al nombre d'esponsors institucionals de l'esdeveniment, que, un altre cop, és proporcional al nombre de corbates. El grau d'aprenentatge que té lloc a l'esdeveniment tendeix a zero. El networking es realitza preferentment entre aquells que es coneixen dels vells temps dels Jesuïtes, els Escolapis, els Maristes, les assemblees de facultat o les reunions de partit (del partit que sigui). Pels qui organitzen aquests actes el concepte "societat civil" equival a "gent que no treballa a l'Administració", preferentment (a) administradors d'empreses grans i (b) membres de famílies de "les de sempre". Opinen que l'Administració ha de liderar els canvis en el sistema d'innovació, canvis que ells marcaran amb la seva influència. El risc de les empreses "innovadores" serà distribuït entre tots els ciutadans. Barcelona es redueix a Barcelona: l'àrea metropolitana és "Terra Circundans Incognita". Per definició, allà no hi ha ni societat civil, ni emprenedors, ni innovadors. Pensen en termes d'infrastructures clàssiques, no entenen internet ni com a infrastructura ni com a plataforma/mitjà d'innovació i confien en la "transferència de tecnologia", els "centres tecnològics", els "parcs tecnològics" i els "districtes tecnològics". El concepte "xarxa" es convenient per ésser citat al respecte, confereix "modernor". L'Open Source és una referència políticament correcta però no té res a veure amb Empresa Oberta, Administració Oberta, Universitat Oberta, Cultura Oberta, Societat Oberta i Política Oberta.

 

Per a mí això està començant a dibuixar la part menys interessant de Barcelona, diguem-ne, la Caspalona. Per tant, ja fa temps que cerco desesperadament esdeveniments de caire diferent, siguin Beers & Blogs, Kedades, desconferències, coworkings, foo camps o el que sigui. I exploro per trobar-ne més. A tot arreu. Potser m'animo i n'organitzo un altre!.

Una ullada al Twiter(where) i la freqüentació d'aguns d'aquests (des)esdeveniments em permet començar a observar que:

       

Hi ha molta vida fora de Barcelona (un està temptat de dir que hi ha més vida fora que dins). Les connexions dels innovadors parteixen de Manresa, Sant Cugat, Mataró, Cornellà, Girona,  Vic, Méxic DF, Silicon Valley i més enllà i es dupliquen i tripliquen a la xarxa. El futur està a la perifèria i a la xarxa de ciutats mitjanes  Barcelona "central" és un entorn massa mediàtic, controlat i car per segons quines innovacions tant empresarials com socials. Els emprenedors i innovadors no sempre tenen títol universitari (com els xavals d'EyeOs). Els que en tenen i porten algun Erasmus o postdoc a les esquenes tenen dubtes de si Barcelona es una opció per desenvolupar la seva carrera professional o empresarial. Estarien encantats de poder dividir-se la vida entre aquesta ciutat i algun lloc potent a l'estranger. Molts ja ho fan. Molts innovadors són d'origen més que multicultural (com -vídeo- Dídac Lee, taiwanès de Figueres,   figuerenc de Taiwan o figuerenc a seques). El grau d'aprenentatge que emergeix a cada trobada és alt. Hi ha un fotimer de gent fent coses més que interessants i connectant amb mig món. Diria, que molt més interessants que les que expliquen a les reunions de networking de la Barcelona Oficial. Davant de les fonts de finançament "de casa" no mostren grans fidelitats. Busquen finançament privat (família o estranger) i d'institucions financeres més àgils o que consideren que donar suport (àgil) als emprenedors també és fer "obra social" (Caja Navarra, per exemple). Passen dels gurús oficials. Als seus esdeveniments hi ha molt més soroll, més dones innovadores i emprenedores, més estrangers radicats aquí i més cervesa que als dels innovadors oficials. Per això em preocupa el format dels llocs on em conviden... serà suficientment actiu i ineractiu?. Aprendré poc o aprendré molt?. Hi haurà cervesa?. ;-) El networking es realitza amb companys de xarxa i a la xarxa tant com a l'esdeveniment. Com a máxim amb companys de l"insti" (públic). Passen de la "societat civil oficial": estan formant la nova societat civil (digital). L'Open Source és la seva estratègia de negoci i la seva metàfora  d'Innovació Oberta, Empresa Oberta, Administració Oberta, Cultura Oberta, Política Oberta i Societat Oberta.

Com sempre, m'expresso amb contundència sabuda i buscada. Matissos i excepcions n'hi han. Però crec que pesqueu el que vull dir, oi?. ;-)