¿Serà o no serà?. Apunts sobre la visió Caspalona del futur

 

       

Ho sento però seré del tot incorrecte. Agafeu aquestes ratlles amb humor. Potser una mica sarcàstic,  però humor al cap i al fi.

A veure. Avui s'ha presentat el llibre de Ramon Tremosa "Catalunya serà logística o no serà", en una d'aquestes reunions  victimistes-reivindicatives que són tan efectives per a ... alguna cosa. Reunions que sovintegen arrel del caos d'infraestructures i el regust no gaire dolç de la negociació de l'estatut.

CAVEAT: no he assistit a la magna presentació del llibre. Com ja sabeu, he desenvolupat una reacció somàtica adversa als esdeveniments "càspics".  Però rebo els butlletins de la plataforma Pro Aeroport Intercontinental  i conec la línia argumental per haver-me empassat un munt de reunions de "discussió estratègica" (és un dir) a diversos estaments de la nostra ciutat (BCN) i el nostre país (CAT).

Amb tots els respectes per la feina de recerca i docència del professor Tremosa (de molt nivell), crec que està, com tot el "pensament estratègic" de la Caspalona Oficial segrestat pel marc mental del segle XIX, quan el rebesavi dels actuals hereus "càspics" dominàven la terra (gràcies a una fantàstica política proteccionista del seu benvolgut Madrid, entre d'altres coses).

Aquest marc mental de pensament estratègic es caracteritza per:

1. Creure que les úniques infrastructures importants són les quatre de moviment d'àtoms i persones: autopistes, ferrovies, línies marítimes i línies aèries.
2. No entrar a valorar les infrastructures de moviment d'informació, coneixement i símbols: la quinta infrastructura, la digital. A Astúries tenen Operador Neutre i a Catalunya, que va proposar la idea, "no sabe, no contesta".
3. No valorar l'impacte del coneixement, la seva difusió i la seva aplicació com a actual veritable motor de l'economia.
4. No captar el valor de les xarxes d'innovació i coneixement, xarxes dinàmiques i virtuals de relacions entre actors diversos que han canviat gràcies a la infrastructura digital per excel.lència (Internet) i les noves formes de producció i de creació de valor que l'han acompanyat (everything 2.0). Això sí, tots fan servir el concepte "hub" que procedeix... de les xarxes de telecomunicacions. I xalen si poden parlar de clústers (que han canviat una mica com ja s'han adonat per d'altres llocs).
5. Buscar desesperadament un país model com a referència a imitar. En Tremosa parla ara de Flandes. Que jo recordi i des de l''època Pujol, com a països innnovadors ens hem enmirallat en: Suècia (Pujol), Holanda (Pujol), Finlàndia (Manuel Castells), Irlanda (Miquel Puig), Califòrnia (Barcelona Breakfast), Israel (mea culpa), Corea (darrerament se sent parlar d'ella), Clústers del Nord d'Itàlia (l'època dels famosos "quatre motors d'Europa") i unes quantes més. Això és més còmode que construir el nostre propi model. Fer-ho comportaria un terrible esforç: s'hauria de pensar (pensar de veritat no fer cut & paste), deliberar i posar-nos d'acord.
6. Creure que les infrastructures ja ho fan tot: i el sistema d'innovació, què? i el d'educació, què? i la "alfabetització digital", què? i el marc legal què?
7. Creure que, com els rebesavis vàren ser "innovadors" (comparats amb el Càceres de l'època, ho eren), continuem essent  innovadors. Mireu els indexos d'innovació regionals europeus i ja em direu. Els darrers TRES anys em passat del lloc 52 al 82. -.pdf- Devant nostre Navarra, País Basc i Madrid. Mireu Eslovènia... serà el nou model?.
8. Pensar que per haver-ho estat (relativament) tenim dret a que ens posin totes les condicions del món per tornar a ser-ho. El recurs fàcil és pensar que ens calen millors infrastructures i amb això ja innovarem. Doncs, em sembla que es tracta d'imaginar, pensar i posar a la pràctica. I pensar col.laborativament.
   
9. Reclamar xarxes d'infrastructures i no pensar en Catalunya com a país innovador en xarxa.
10. Confondre "pensament estratègic" amb "tertúlia entre amics".

Vaig començar a parlar d'aquest temes cap allà l'any 1999. Si teniu humor d'anar-vos a consultar a l'hemeroteca de La Vanguàrdia, hi trobareu dos articles meus: "Barcelona, tenemos un problema" ( i el tenim) i "Internet2: la quinta marcha" (jo també reclamava infrastructures... però de les altres!).

Ha plogut molt des de llavors, però em sento un altre cop a la primera casella del Joc de l'Oca i apunt de caure en "la mort". Sobretot perquè tenim un "pseudopensar estratègic" que ens deixa cecs davant les noves realitats econòmiques, col.laboratives, innovadores, digitals, globals, etc. etc. etc. Llàstima! Si almenys movent paquets i gent fos suficient!.

Per cert, què pensarà la "Caspalona People" de que a Saragossa enfoquin estratègicament la logística en col.laboració amb l'MIT?

Comments

[Publicado por: Lola]

Petit comentari al punt 7... Les caracterísitques d'Eslovènia són molt diferents de les que tenim aquí. Tenen un molt bon sistema educatiu i la seva situació geogràfica és privilegiada, fent de pont entre els països de l'Est i les fortes economies Austríaca i Alemanya...

Està clar que està bé veure què i com ho fan els altres, però els resultats obtinguts són el fruit de la solució a uns problemes propis.

Per exemple, Finlàndia va tenir una completa renovació passant d'un model productiu basat en la fusta a un altre completament diferent cap un model productiu basat en el coneixement. També val a dir que per qüestions històriques a Finlàndia no hi hagut mai monopoli de telecomunicacions...

En fi, potser una llegideta a "Karaoke Capitalism" de Jonas Ridderstråle i Kjell A Nordström entendrien el pocs beneficis que aporta la còpia...

[Publicado por: Ramon Sangüesa]

Lola: al punt 7 la referència a Eslovènia estava posada en el sentit de " a veure quan triga a sortir el primer que la proposa com a model". Com tu comprendràs no hi crec massa en això de copiar. Com tu mateixa apuntes, els arguments en contra sobren! És com aplicar la teoria del "best practice" a un país sencer: els "best practices" rara vegada sobreviviuen a un lloc (empresa o país) concret, a una cultura (organitzativa, innovadora o de país) concreta, a un entorn concret i a una infrastructura concreta. Tenen èxit on tenen èxit i copiar directament és gairebé assegurar-se el fracàs.

[Publicado por: Senior Manager]

Yo diría más bien que ya hemos avanzado "algo" en el juego de la Oca y que no estamos tan ciegos cómo realmente parece...creo que más bien estamos mirando hacia una dirección diferente que no nos deja ver el tablero del juego y que cada vez que lanzamos los dados pretendemos ir hacia adelante pero a veces movemos la ficha hacia atrás.

[Publicado por: Ramon Sangüesa]

As you like it...el resultado es que no jugamos bien. :-)

[Publicado por: Lola]

D'acord, pensava que algú ja havia posat Eslovènia com exemple...

Ara mateix estic fent la World Race Barcelona Virtual, i em sembla que és un bon exemple d'això que comenta Senior Manager de la perspectiva a la que es veu el taulell...

A una regata l'únic important és arribar allà on es desitja, cada vaixell té a les seves mans decidir com s'ho farà... La primera etapa és arribar al Penyal del Gibraltar, sortint de Barcelona hi ha dues opcions o anar costejant, més o menys, o intentar fer dracera passant entre Mallorca i Eïvissa...

Per triar una opció o l'altra caldrà mirar-se les previsions meteorològiques de vents i onatge per prendre la decisió... sempre pot passar que aquestes no siguin prou acurades i ens portem un ensurt, llavors cal buscar alternatives que ens ajudin a recuperar el temps perdut...

Saber cap on anem ja és molt però saber com anar-hi és el més important; a vegades la línia recta, bé que ho sabem els mariners, no és el camí més curt entre dos punts...

[Publicado por: Ramon Sangüesa]

I cap a on anem? ;-)

[Publicado por: Lola]

That's the question...

[Publicado por: albert garcia pujadas]

hola Ramon,
comparteixo en gran mesura el teu escrit...
hi ha gent que està fent coses molt interessants, tot i no sortir al TN o als papers. El problema es que a la majoria els hi costa trobar finançament aquí.

Personalment penso que ens mirem massa el melic i que ens agrada practicar massa l´esport nacional de la reivindicació... Molt debat, molta discussió, però poca iniciativa i empenta.

El pitjor de tot es veure com inclús canviant de color polític... sempre es veuen les mateixes cares. Ni relleu generacional, ni res. Sincerament només confio amb el criteri i la iniciativa dels que -per dir-ho de forma suau- no formen part de l´establishment.

[Publicado por: Ramon Sangüesa]

Molt d'acord: ara cal que els no establisment articulin una iniciatva en xarxa "envolvent" i que faci el "bypass" via fets.

[Publicado por: albert garcia pujadas]

Tinc la percepció, potser equivocada, que aquest és justament el problema. Sembla que els no-establishment estan massa enfeinats, massa orientats caps els seus projectes...i possiblement hi manca un sentiment de col·lectiu, sense "tufillo" a partit polític. I lògicament entre aquest grup heterogeni de neo-mavericks, és difícil que algú vulgui (o pugui) assumir un rol de lideratge...

[Publicado por: Ramon Sangüesa]

Albert: home, crec que la gent que vol fer coses sap trobar temps per dedicar-se a iniciar coses apart del famos "dia a dia". No d'altra manera van començar, allà a finals dels 50 i principis dels 60, els actuals "abuelos cebolleta" de la política. Hi ha gent que es van movent. Els més visibles, per desgràcia, són els que pensen en logística. És qüestió d'articular iniciatives des de la visió més digital, 2.0, 3.0 o N.0. Anem-ne parlant.

[Publicado por: ToniB]

Aixo del "cap a on anem" es, certament, la qüestio central. La veritat es que ningu en té la mes remota idea, i començo a sospitar que potser mai mes la podrem tenir. Potser aquestes ignorancies permanents son "els signes dels temps" que ens toca viure.

[Publicado por: Ramon Sangüesa]

Doncs a d'altres lloc sí que, més o menys, indiquen una direcció de moviment.