Quan era Vicedegà d'Innovació i Relació amb Empreses a la meva estimada Facultat d'Informàtica de Barcelona, vaig assistir a esdeveniments i més esdeveniments de networking entre innovadors fins a quedar esgotat. Però em va sobrar esma de reflexionar sobre l'experiència.
En vaig treure unes quantes observacions:
 |
- La proporció de veritables innovadors presents a l'esdeveniment és inversament proporcional al nombre de corbates.
- Idem, grau d'emprenedors.
- La quantitat de subvencionats agraïts presents és directament proporcional al nombre d'esponsors institucionals de l'esdeveniment, que, un altre cop, és proporcional al nombre de corbates.
- El grau d'aprenentatge que té lloc a l'esdeveniment tendeix a zero.
- El networking es realitza preferentment entre aquells que es coneixen dels vells temps dels Jesuïtes, els Escolapis, els Maristes, les assemblees de facultat o les reunions de partit (del partit que sigui).
- Pels qui organitzen aquests actes el concepte "societat civil" equival a "gent que no treballa a l'Administració", preferentment (a) administradors d'empreses grans i (b) membres de famílies de "les de sempre".
- Opinen que l'Administració ha de liderar els canvis en el sistema d'innovació, canvis que ells marcaran amb la seva influència. El risc de les empreses "innovadores" serà distribuït entre tots els ciutadans.
- Barcelona es redueix a Barcelona: l'àrea metropolitana és "Terra Circundans Incognita". Per definició, allà no hi ha ni societat civil, ni emprenedors, ni innovadors.
- Pensen en termes d'infrastructures clàssiques, no entenen internet ni com a infrastructura ni com a plataforma/mitjà d'innovació i confien en la "transferència de tecnologia", els "centres tecnològics", els "parcs tecnològics" i els "districtes tecnològics". El concepte "xarxa" es convenient per ésser citat al respecte, confereix "modernor".
- L'Open Source és una referència políticament correcta però no té res a veure amb Empresa Oberta, Administració Oberta, Universitat Oberta, Cultura Oberta, Societat Oberta i Política Oberta.
|
Per a mí això està començant a dibuixar la part menys interessant de Barcelona, diguem-ne, la Caspalona. Per tant, ja fa temps que cerco desesperadament esdeveniments de caire diferent, siguin Beers & Blogs, Kedades, desconferències, coworkings, foo camps o el que sigui. I exploro per trobar-ne més. A tot arreu. Potser m'animo i n'organitzo un altre!.
Una ullada al Twiter(where) i la freqüentació d'aguns d'aquests (des)esdeveniments em permet començar a observar que:
 |
- Hi ha molta vida fora de Barcelona (un està temptat de dir que hi ha més vida fora que dins). Les connexions dels innovadors parteixen de Manresa, Sant Cugat, Mataró, Cornellà, Girona, Vic, Méxic DF, Silicon Valley i més enllà i es dupliquen i tripliquen a la xarxa. El futur està a la perifèria i a la xarxa de ciutats mitjanes Barcelona "central" és un entorn massa
mediàtic, controlat i car per segons quines innovacions tant empresarials com socials.
- Els emprenedors i innovadors no sempre tenen títol universitari (com els xavals d'EyeOs). Els que en tenen i porten algun Erasmus o postdoc a les esquenes tenen dubtes de si Barcelona es una opció per desenvolupar la seva carrera professional o empresarial. Estarien encantats de poder dividir-se la vida entre aquesta ciutat i algun lloc potent a l'estranger. Molts ja ho fan. Molts innovadors són d'origen més que multicultural (com -vídeo- Dídac Lee, taiwanès de Figueres, figuerenc de Taiwan o figuerenc a seques).
- El grau d'aprenentatge que emergeix a cada trobada és alt.
- Hi ha un fotimer de gent fent coses més que interessants i connectant amb mig món. Diria, que molt més interessants que les que expliquen a les reunions de networking de la Barcelona Oficial.
- Davant de les fonts de finançament "de casa" no mostren grans fidelitats. Busquen finançament privat (família o estranger) i d'institucions financeres més àgils o que consideren que donar suport (àgil) als emprenedors també és fer "obra social" (Caja Navarra, per exemple).
- Passen dels gurús oficials.
- Als seus esdeveniments hi ha molt més soroll, més dones innovadores i emprenedores, més estrangers radicats aquí i més cervesa que als dels innovadors oficials. Per això em preocupa el format dels llocs on em conviden... serà suficientment actiu i ineractiu?. Aprendré poc o aprendré molt?. Hi haurà cervesa?. ;-)
- El networking es realitza amb companys de xarxa i a la xarxa tant com a l'esdeveniment. Com a máxim amb companys de l"insti" (públic).
- Passen de la "societat civil oficial": estan formant la nova societat civil (digital).
- L'Open Source és la seva estratègia de negoci i la seva metàfora d'Innovació Oberta, Empresa Oberta, Administració Oberta, Cultura Oberta, Política Oberta i Societat Oberta.
|
Com sempre, m'expresso amb contundència sabuda i buscada. Matissos i excepcions n'hi han. Però crec que pesqueu el que vull dir, oi?. ;-)
Doncs vull que sàpigues que l'Ajuntament de Barcelona ha comprat 6.000 llicències de MS Office 2007, amb el corresponent sobrecost de transformació de tos els documents al "novedós" XML de MS. I això no és tot, ha signat un Enterprise Agreement amb MS per 3 anys que suposa 2,5 milions d'Euros... Això sí que són ganes de gastar-se diners perque sí...
Publicado por: Lola | 05/11/07 a las 9:50
Efectivament, estava al cas. Un punt més que afegir a la llista. ;-)
Publicado por: Ramon Sangüesa | 05/11/07 a las 9:55
D'acord amb que existeix un estereotip d'innovador-caspos-corbatero. Però, tot aixo altre que descrius, no es també un estereotip, un innovador-openopen-erasmusero-cervecero? No afirmo, nomes pregunto...
Slts
TB
Publicado por: ToniB | 05/11/07 a las 18:03
Més que d'esterotips estic parlant d'observacions obtingudes fent treball de camp.
El resultat de passejar una mica.
Publicado por: Ramon Sangüesa | 05/11/07 a las 20:22
I tant que ho pesquem ...
Me has llegao al alma, me has llegao al alma, me has llegao al alma, me has llegao al alma.
Qué gusto tiene que dar despacharse así y tener tanta bendita razón.
Por la cervez no te preocupes el viernes (o el jueves ya me hago un lío) la pongo yo...
Publicado por: Toni Cañabate | 06/11/07 a las 1:16
Es lo que tienen los blogs, un puntito terapéutico de desahogo. Eso sí, lo más "engrescador" es conectar tanto en lo virtual como en lo real. Ver que hay tanta gente haciendo cosas interesantes anima a un muerto. Bueno, ahora que pienso, los de la primera lista... están difíciles de animar.
Publicado por: Ramon Sangüesa | 06/11/07 a las 9:37
Me parece que sacar a relucir la eterna dicotomía gestores vs. técnicos o bata vs. corbata es algo recurrente. Yo más que hablar de corbatas, diría burócratas (entendido como individuo perteneciente a una Administración ineficiente a causa del papeleo, la rigidez y las formalidades superfluas.) Desgraciadamente, la Administración y la Universidad, aunque está luchando por su modernización, todavía tiene muchos acérrimos seguidores de esta 'ciencia'.
De todas formas, la primera premisa de tu artículo no creo que sea una circunstancia que se produzca en general, tal vez se aproximaría a una peligrosa generalización. Conozco unos cuántos 'researchers' que huyen como la peste del control del presupuesto y no dudan en contratar un gestor administrativo de tipo medio que se encargue de esas gestiones administrativas (sobre todo en EEUU). Más ejemplos de esto se pueden encontrar en los departamentos de I+D+I de las empresas.
Pero, generalmente, a los corbatas como yo nos encantan los batas porque tienen una capacidad de análisis apabullante aunque a veces parezcan avestruces a la hora de interaccionar con nosotros (otra generalización al canto).
Un abrazo. Nos leemos.
Un abrazo.
Publicado por: amalgamadeletras | 09/12/07 a las 13:23
¿Y en qué momento hablo yo de batas blancas en este post (que no artículo)?
Me refería a pura observación no científica ni estadísticamente contrastada: impresiones personales. Todo ello extraído de los eventos ("esdeveniments") que menudean por ahí fomentados por administraciones y "lobbies" de la así denominada "sociedad civil". Digamos que lo que abunda es el arte del palmeo (en la espalda) y poco más. Cuenta con muchos entusiasta entre el sector corbata. Vamos, mi experiencia.
De ahí a pensar que yo generalizara a todo el sector corbata, va un mundo. Además como te digo, esto es un post de impresiones personales, si tuviera que hacer un artículo con abstract y todo lo demás ya me hubiera armado de estadísticas, ANOVA y demás parafernalia al uso. Pero no iba de esto. O sea que si alguien interpreto que hago generalizaciones, espero que sean peligrosas. ;-)
Tampoco hablaba de universidad ni de investigación sino más bien de emprendimiento relacionado con la innovación. Respecto a lo que comentas de I+D+i en empresa, de lo que sucede en la universidad y la burocracia andante de la universidad mi experiencia bastante coincide con la tuya.
Ya dijo Henry Etzkowitz (el de la Triple Hélice) que en España la Universidad es prácticamente indistinguible de la Administración.
Publicado por: Ramon Sangüesa | 10/12/07 a las 14:20
Perdón si he malinterpretado tus palabras. Tal vez, el tono de mi comentario debería haber sido algo menos radical. Mis excusas y gracias por tus apreciaciones.
Publicado por: amalgamadeletras | 15/12/07 a las 19:58
Gran el teu comentari. Algú ha de començar a dir que aquests inversors de pacotilla, que es dediquen a jugar comprant i venent dominis i van de cracks de l'internet en els seus blogs, organitzant metatrobades en bars fashion de barcelona disfressades de dimarts qualsevulles, no són més que oportunistes esperançats en fer el negòci de l'any invertint en alguna empresa que els doni la raó i els forri de diners fins les celles.
El que no veuen és que així no es creen les empreses que funcionen.
Publicado por: Àlex | 20/12/07 a las 23:40
Més vida fora de Barna: Presentació de LCL a Vallromanes: http://entrellum.blogspot.com/2008/04/dissabte-17-de-maig-vallromanes.html
Publicado por: Toni Ibañez | 11/05/08 a las 9:33
Molt be Toni! Continuem allargant la llista de la "vida viva" al territori for del "casc antic" ;-)
Publicado por: Ramon Sangüesa | 11/05/08 a las 10:51