Civisme: control versus guerrilla

L'altre dia, en una sessió sobre "Xarxes i participació ciutadana" al màster d'e-govern a la UPF vàrem estar explorant què significa realment articular una xarxa. Una de les precaucions que cal remarcar, sobretot  a la nostra Administració, és que les xarxes no es dissenyen sinó que es cultiven. Poca planificació, poca centralització, poca comissió, poc consens i molt feeback. Val la pena tenir en compte el decàleg (+ 2) de la participació ciutadana d'Alberto Ortiz de Zárate (Oficina per la Modernització del Govern Basc), que acaba en un "es peligroso pasar la mera manipulación como participación". No va dirigit a fer xarxes estrictament però sí que hi ha uns quants consells que van directe a l'objectiu d'aconseguir una xarxa de participació efectiva.

Deixant de banda administracions amb "mala fe participativa", el que sí és cert és que molts intents benintencionats de crear xarxes mixtes ciutadans-administració acaben per no funcionar. Un motiu és que no es canvia la part de l'Administració corresponent per a actuar segons les expectatives dels qui entren a formar part de la xarxa i coneixent les dinàmiques de les xarxes. Així, un participant del màster, em va donar un exemple de la xarxa ciutadana pel civisme de Barcelona que persegueix involucrar als ciutadans en la propagació de les conductes civíques: s'hi va registrar però va trigar tres setmanes en rebre un educat e-mail agraïnt-li la seva participació. I fins ara.

L'altre motiu és que no es té "lògica de xarxes". Les xarxes humanes no són una autopista, ni es creen igual.

La forma real de crear xarxes  és el no-disseny. És a dir,  fer crèixer les xarxes o les conductes que són desitjables a base de repartir virus, d'escoltar i d'actuar. Un exemple  serien les iniciatives del polèmic i colorista alcalde de Bogotà, Antanas Mockus, que va utilitzar tot un exèrcit de mims i actors al carrer que gesticulaven insistentment cada cop que algú se saltava alguna norma de tràfic: aviat molta gent, sense mims ni polícies davant, repetia els mateixos gestos cada cop que un veí era incívic. L'efecte d'imitació i la propagació pròpia de les xarxes socials van anar aconseguint la resta.

Això, és clar, obliga a tenir molt clar per part dels responsables de l'administració, com funcionen les xarxes i, en general, sistemes complexos formats per elements autònoms (com els ciutadans d'una ciutat):  s'ha de lliurar una bona part del poder i la decisió a la propagació de microconductes. Però és clar, per fer-ho s'ha d'estar disposat a llençar per la finestra uns quants conceptes arrelats als gens dels nostres administradors: planificació estratègica, grups de discussió, consens, participació per creixement de comissions, enginyeria social que es poden resumir en "el ciutadà no en sap prou" o l'administració com a classe il.lustrada i vanguàrdia de la societat. S'ha d'estar disposat a oblidar-se de tot això, a escoltar i a inventar noves coses si les intervencions no funcionen. Una mentalitat més de creatiu, de científic que revisa les seves hipòtesis, de jardiner, abans que d'administrador i planificador que vol salvar el seu plà en contra de tota evidència.

Una ciutat és un sistema viu, moltes vegades caòtic però capaç d'articular conductes i xarxes eficients sense "planificació centralitzada" o, la seva denominació per a la galeria, "planificació democrática". (Juan Freire recull uns quants videos de tràfic autoorganitzat així com les experiències holandeses de no tenir semàfors: sembla que la gent es ben capaç de resoldre's la vida. Agafeu-vos com una metàfora d'una possibilitat més).

Comments

[Publicado por: Alorza]

Ramón, gracias por darle otra aplicación al dodecálogo. Tal como dices, mi intención era dar algunos consejos -panfletarios- para la creación de redes de participación.

Me quedo con tu slogan: "la forma real de crear redes es el no-diseño". Me aprece acertado y muy gráfico.

[Publicado por: Ramon Sangüesa]

Gracias y a distribuir el slogan. No tiene ningún tipo de licencia ;-)

[Publicado por: Roc]

A partir d'aquí, doncs, com es dissenya el no-disseny?

[Publicado por: Ramon Sangüesa]

No dissenyant i pensant en virus ;-)